Cruce de palabras | Cruïlla de paraules

Capbussades.cat | Zambullidas.net

Capbussades / Zambullidas

La poesia de Mireia Esteva no és formalment ostentosa ni està escrita en un llenguatge críptic que tensi els límits del sentit. Potser, fins i tot, alguns fets que aparentment no haurien de ser en cap cas innocents. Però aquesta autora li atorga una mirada com s per etapes i llocs diferents de la seva vida. Sempre aquesta poesia es mou entre dos plans paral·lels: un de social i un de personal i íntim. De vegades aquesta hesitació no pot destriar-se i llavors ens trobem en poemes que barregen aquestes dues realitats i acaben esdevenint-se una mena de autobiografia en clau una època i una generació.

(Andreu Subirats)

 La poesía de Mireia Esteva no es formalmente ostentosa ni está escrita en un lenguaje críptico que tense los límites del sentido. Quizá incluso encontremos en ella una cierta inocencia de madurez ante algunos hechos que aparentemente no habrían de ser en ningún caso inocentes. Pero esta inocencia es una máscara que a la autora le otorga una mirada como calidoscópica y le permite moverse por etapas y lugares diferentes de su vida. Siempre esta poesía se mueve entre dos planos paralelos: uno social y otro personal e íntimo. A veces esta hesitación no puede separarse y entonces nos hallamos en poemas que mezclan ambas realidades y acaban por devenir una suerte de autobiografía en clave literaria de una época y una generación.

(Traducción: Orlando Guillén)

“Llibreria Carrer Major” de Santa Coloma de Gramenet

Carrer Major, 13 · 08021 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 933855842

www.llibreriacarrermajor.cat

RatllaNegra

“Llibreria Proleg” de Barcelona

Sant Pere més Alt, 46 · 08003 Barcelona

Tel. 933192425

www.llibreriaproleg.com

RatllaNegra

“Llibreria No Llegiu” de Barcelona

Carrer de l’Amistat, 20- Local 2 · 08005 Barcelona

Tel. 936677521

www.nollegiu.wordpress.com

RatllaNegra

“Llibreria Aldarull” de Barcelona

Torrent de l’Olla, 72 · 08012 Barcelona

Tel. 93008564

www.acciocultural.org

RatllaNegra

“Llibreria La Memòria” de Barcelona

Plaça de La Vila de Gràcia, 19 · 08012 Barcelona

Tel. 660308585

RatllaNegra

“Llibreria La Impossible” de Barcelona

Provença, 232 · 08036 Barcelona

Tel. 933855842

RatllaNegra

“Espai Contrabandos” de Barcelona

Arc de Sant Cristòfol, 11-13 · 08003 Barcelona

Tel. 932691375

RatllaNegra

“Llibreria Rahola” de Cadaqués

Av. Caritat Seriñana, 2, 17488 Cadaqués (Girona)

Tel. 972 25 83 49

RatllaNegra

TapaLlunyCapbussades © Mireia Esteva Saló, Zambullidas, versión © Orlando Guillén, Pròleg © Andreu Subirats © Ediciones Le Prosa Colección Las Personas del Verbo Barcelona, 2014 Portada © Ivo Arnillas Maquetación Marc Valls DL: B 6102-2014 ISBN: 978-84-616-8299-7

Índex

 

Pròleg / Prólogo

CAPBUSSONS A LES CAPBUSSADES       9

CHAPUZONES EN LAS ZAMBULLIDAS 15

 

Inici

Em crema                                                            24

El balboteig

El nounat                                                             28

Primer pas                                                          30

La neu                                                                   32

Desconcert                                                        34

Joc dels sentits                                                36

A peu coix

Primera por                                                      40

Taronger bord                                                 42

Somnis de veritat                                          44

Naus de nous                                                   46

Com sóc

Si fos com un ocell…                                   50

Somni                                                                  52

Estrella negra                                                54

Pels vents                                                         56

Les trenes                                                         58

Al meu estil                                                      60

Dels entrebancs                                            62

Les veus del carrer                                      64

Les preguntes

Heràclit                                                              68

El ble                                                                    70

Sense rumb                                                      72

Fora dels contes                                            74

Burka                                                                   76

Busco un mot                                                  78

Les paraules                                                     80

L’opressió

Als…                                                                     84

Néixer mar enllà                                           86

Post exili                                                           88

Espanya fosca                                                90

Tortura                                                              92

Tomba la truita                                             94

Tant de temps havíem dormit             96

El millor crit                                                    98

L’amor

Nus a la nit                                                    102

Un somni s’ha creuat al camí             104

T’ho dic a tu                                                 106

Com la sorra                                               108

Després                                                         110

A l’espona del llit                                      112

El conreu

El teu plor m’agrada                                116

A l’aigua que neix al riu                         118

Saps de l’ametller?                                   120

L’olivera                                                         122

La móra                                                           124

L’udol del llop                                              126

L’antinòmia

El somriure                                                   130

Fugies de tu                                                  132

No ens va dir adéu                                    134

Tsunami? Sisme?                                        136

El gat cec                                                         138

Del cos l’esperit                                          140

Al camí

Podries ser                                                     146

Al carrer                                                           148

Camins contra natura                              150

El meu poble                                                  152

No taleu el meu bosc                                156

La taula                                                             158

El grill                                                                160

A la pantalla                                                   162

Testament                                                       164

Postil·la

Petges                                                                168

CAPBUSSONS A LES CAPBUSSADES

El llibre que teniu a les mans és la conseqüència d’un anhel personal i intel·lectual que l’autora ha volgut anar descabdellant durant els darrers anys paral·lelament a la seva activitat professional. La meva aportació en aquest anhel està lligada a les sessions sobre poesia que des de fa uns cursos realitzo a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a les quals Mireia Esteva va assistir durant un parell d’anys. És per aquesta raó que molts dels poemes que apareixen en aquest llibre ja els havia llegit i havíem tingut l’ocasió de comentar-los, esmenar-los i posar-los, si calia, de cap per avall per tornar-los a fer renéixer. Ara, que Mireia s’ha decidit a abandonar definitivament aquells poemes i aplegar-los en aquest recull, no puc, sinó, expressar la meva satisfacció pel fet de sentir-me una mica company de la Mireia en tota aquesta aventura. La poesia de Mireia Esteva no és formalment ostentosa ni està escrita en un llenguatge críptic que tensi els límits del sentit. Potser, fins i tot, hi trobem una certa innocència de maduresa davant d’alguns fets que aparentment no haurien de ser en cap cas innocents. Però aquesta innocència és una màscara que a l’autora li atorga una mirada com calidoscòpica i li 9 permet de moure’s per etapes i llocs diferents de la seva vida. Sempre aquesta poesia es mou entre dos plans paral·lels: un de social i un de personal i íntim. De vegades aquesta hesitació no pot destriar-se i llavors ens trobem en poemes que barregen aquestes dues realitats i acaben esdevenint-se una mena de autobiografia en clau literària d’una època i una generació. A banda de la lectura i la interpretació dels poemes, m’ha estat d’una gran utilitat la lectura del relat autobiogràfic «Con los ojos al descubierto» de Mireia, inclòs en el recull Y no fueron marujas (Edicions Bellaterra, 2011. Olga Viñuales Sarasa, Coord.), que explica diferents experiències vitals escrites per dones nascudes entre els anys 40 i 60 del segle passat, i que vol ser un testimoni en primera persona de la transformació i revolució de la dona a partir de la segona meitat del segle XX. En el relat de Mireia hi trobem explicades aquestes dues experiències (social i personal), a què abans em referia, i es veu també com la part més personal i íntima va estretament lligada a una part més social i generacional. Perquè, en certa manera, ara que Mireia ja pot mirar enrere amb una perspectiva històrica (sembla, aquí, l’expressió molt lapidària, però no se’m acut una altra manera d’anomenar-ho), el seu relat ens aporta una veu individual que parla d’uns fets i d’uns moments que certament van canviar el món, o el nostre trosset de món i d’història. I tot això, encara ens sorprèn més des d’aquest present gris i marmori, perquè ara sembla que ens vulguin fer creure que les coses sempre han estat com són ara o que són la conseqüència d’un passat pròxim massa llibertari i permissiu, i fins i tot, una bona part del pensament que es té per progressista, feminista, humanista… (Bé, ara tot ho resumeixen en la paraula «liberal»), tota aquesta gent, deia, ara utilitzen la paraula «progre» en unes connotacions clarament despectives i fins i tot es vanaglorien d’haver assumit els principis més cutres del capitalisme més desvergonyit; «ells», que tant van lluitar per la llibertat de «tot» d’«aquí» i d’«allà», pobrets, ara estan decebuts amb els «progres» i tot allò que els recorda, ni sigui anecdòticament, a 68 i revolució és «progre» i «ingenu». Jo crec que hi ha en tot això una certa joia maligna, „Schadenfreude“ en diuen els alemanys. I hi ha també una evolució ideològica que erròniament relaciona esquerra amb joventut (i ingenuïtat) i dreta amb maduresa (i veritat). Aquest plantejament té avui dia molta cobertura mediàtica i es recolza en l’Statu quo i els sistemes de poder que estan al costat del capital i el diner brut. La lectura, tant dels poemes com de la narració que fins avui disposem de Mireia Esteva, és una prova irrefutable que les coses no només són contades des del costat del púlpit, el poble també sap parlar, i predicar la paraula poètica, si cal. El periple vital de Mireia des de l’exili mexicà amb la seva família, el retorn a l’Espanya del «desarrollismo», la universitat franquista, els sindicats d’estudiants, els viatges i tot el que s’anava coent a finals dels seixanta, van marcar profundament aquella època i també les que havien de seguir fins arribar al moment de l’araiaquí. I és evident que Mireia, com tanta d’altra gent de la seva generació, és filla d’un temps i d’una manera de pensar que, si bé alguns n’han renegat fent ús de la conversió, d’altres segueixen mantenint amb la convicció i l’esperança que la justícia social i la llibertat llibertària encara són un objectiu de la humanitat i de les seves manifestacions socials. I en això rau una gran part del fons d’aquest llibre, són capbussades en la història personal, que també és la història col·lectiva, vista per algú que ja des de molt petita va pensar en la literatura per expressar les emocions, va apropar-se al teatre i va acabar en la ciència i la gestió de recursos. I ara diu que potser ha arribat una altra etapa, l’etapa de la literatura que de petita ja havia trucat a la seva imaginació de nena espavilada i mirada observadora. Ara potser és el moment d’escriure i aquí en tenim la primera mostra. Hi ha una altra cosa que no voldria deixar-me abans d’acabar aquest breu propòsit de pròleg. Em refereixo a l’edició bilingüe que Mireia Esteva ha volgut fer del seu llibre de poemes. I no és endebades que hagi triat per aquesta tasca al poeta i traductor mexicà Orlando Guillén, al qual vaig tenir el gust de presentar-li i amb qui ha pogut compartir la llengua amb què va començar a escriure i llegir a l’escola pública mexicana. La traducció d’Orlando, un mexicà que, en certa manera, també ha viscut el seu propi exili català, un poeta que ha traduït la plana major de la poesia catalana del segle XX, és una divisa de Mireia Esteva cap al país i la llengua que la van acollir en els seus primers anys i un lligam més entre les relacions culturals d’aquestes dues comunitats. Si algú havia de fer aquesta traducció, qui millor que un mexicà d’Acayucan (Veracruz) que s’ha passat gairebé mitja vida a Catalunya? Amb Capbussades/Zambullidas comença la nova etapa de Mireia, i en podem esperar més d’una sorpresa, almenys a mi m’ho sembla. Bon capbussó!…

Andreu Subirats

Novembre de 2013

CHAPUZONES EN LAS ZAMBULLIDAS

El libro que tenéis en las manos es la consecuencia de un anhelo personal e intelectual que la autora ha querido ir desplegando a lo largo de los últimos años paralelamente a su actividad profesional. Mi aportación en este anhelo está ligada a las sesiones sobre poesía que desde hace unos cursos realizo en la Escola d’Escriptura del Ateneu Barcelonés, a las cuales Mireia Esteva asistió durante un par de años. Por esta razón muchos de los poemas que aparecen en este libro ya los había leído y habíamos tenido la ocasión de comentarlos, enmendarlos y ponerlos, si era necesario, cabeza abajo para hacerlos volver a renacer. Hoy que Mireia se ha decidido a abandonar definitivamente aquellos poemas y reunirlos en este volumen, no puedo sino expresar mi satisfacción por el hecho de sentirme un poco compañero de Mireia en toda esta aventura. La poesía de Mireia Esteva no es formalmente ostentosa ni está escrita en un lenguaje críptico que tense los límites del sentido. Quizá incluso encontremos en ella una cierta inocencia de madurez ante algunos hechos que aparentemente no habrían de ser en ningún caso inocentes. Pero esta inocencia es una máscara que a la autora le otorga una mirada como calidoscópica y le permite moverse por etapas y lugares diferentes de su vida. Siempre esta poesía se mueve entre dos planos paralelos: uno social y otro personal e íntimo. A veces esta hesitación no puede separarse y entonces nos hallamos en poemas que mezclan ambas realidades y acaban por devenir una suerte de autobiografía en clave literaria de una época y una generación. A un costado de la lectura y la interpretación de los poemas, me ha sido de una gran utilidad la lectura del relato autobiográfico «Con los ojos al descubierto» de Mireia, incluido en el libro Y no fueron marujas (Edicions Bellaterra, 2011. Olga Viñuales Sarasa, Coord.), que narra diferentes experiencias vitales escritas por mujeres nacidas entre los años 40 y 60 del siglo pasado, y que quiere ser un testimonio en primera persona de la transformación y revolución de la mujer a partir de la segunda mitad del siglo XX. En el relato de Mireia encontramos explicadas estas dos experiencias (social y personal), a que antes me refería, y se ve también cómo la parte más personal e íntima camina estrechamente ligada a una parte más social y generacional. Porque, en cierto modo, ahora que Mireia ya puede mirar atrás con una perspectiva histórica (parece, aquí, la expresión bastante lapidaria, pero no se me ocurre otra manera de llamarla), su relato nos aporta una voz individual que habla de unos hechos y de unos momentos que ciertamente cambiaron el mundo, o nuestro trocito de mundo y de historia. Y todo eso,  aunque nos sorprende más desde este presente gris y marmóreo, porque ahora parece que nos quieran hacer creer que las cosas siempre han sido como son ahora o que son la consecuencia de un pasado próximo excesivamente libertario y permisivo, e incluso una buena parte del pensamiento que se tiene por progresista, feminista, humanista… (Bueno, ahora todo lo resumen en la palabra «liberal»), toda esta gente, decía, ahora utilizan la palabra «progre» con unas connotaciones claramente despectivas y hasta se vanaglorian de haber asumido los principios más cutres del capitalismo más desvergonzado; «ellos», que tanto lucharon por la libertad de «todo» de «aquí» y de «allá», pobrecitos, ahora están decepcionados con los «progres», y todo lo que les recuerde, aunque sea anecdóticamente, 68 y revolución es «progre» e «ingenuo». Yo creo que hay en todo esto un cierto júbilo maligno, „Schadenfreude“ le llaman los alemanes. Y hay también una evolución ideológica que erróneamente relaciona izquierda con juventud (e ingenuidad) y derecha con madurez (y verdad). Este planteamiento tiene hoy en día abundante cobertura mediática y se apoya en el Statu quo y los sistemas de poder que están del lado del capital y el dinero sucio. La lectura, tanto de los poemas como de la narración que hasta hoy disponemos de Mireia Esteva, es una prueba irrefutable de que las cosas no nomás son contadas desde el costado del púlpito; el pueblo también sabe hablar, y predicar la palabra poética, si es preciso. El periplo vital de Mireia desde el exilio mexicano con su familia, el retorno a la España del «desarrollismo», la universidad franquista, los sindicatos de estudiantes, los viajes y todo lo que se estaba cociendo a finales de los sesenta, marcaron profundamente aquella época y también las que habían de seguir hasta arribar al momento del ahora-y-aquí. Y es evidente que Mireia, como tanta otra gente de su generación, es hija de un tiempo y de una manera de pensar de la que, si bien algunos han renegado haciendo uso de la conversión, otros siguen manteniendo con la convicción y la esperanza de que la justicia social y la libertad libertaria todavía son un objetivo de la humanidad y de sus manifestaciones sociales. Y en eso radica una gran parte del fondo de este libro: son zambullidas en la historia personal, que también es la historia colectiva, vista por alguien que ya desde muy pequeña pensó en la literatura para expresar sus emociones, se acercó al teatro y acabó en la ciencia y la gestión de recursos, y que ahora anuncia que quizá ha llegado a otra etapa: la etapa de la literatura que de chiquita ya había llamado a su imaginación de nena espabilada y mirada observadora. Este tal vez es su momento de escribir y la primera muestra aquí la tenemos. Hay una cosa más que no quisiera olvidar antes de acabar este breve propósito de prólogo. Me refiero a la edición bilingüe que Mireia Esteva ha querido hacer de su libro de poemas. Y no es en vano que haya escogido para esta tarea al poeta y traductor mexicano Orlando Guillén, al cual tuve el gusto de presentarle y con quien ha podido compartir la lengua con que comenzó a escribir y leer en la escuela pública mexicana. La traducción de Orlando, un mexicano que, en cierto modo, también ha vivido su propio exilio catalán, un poeta que ha traducido a la plana mayor de la poesía catalana del siglo XX, es una divisa de Mireia Esteva hacia el país y la lengua que la acogieron en sus primeros años y un ligamen más entre las relaciones culturales de estas dos comunidades. Si alguien había de realizar esta traducción, ¿quién mejor que un mexicano de Acayucan (Veracruz) que se ha pasado casi media vida en Cataluña? Con Capbussades / Zambullidas comienza la nueva etapa de Mireia, y de aquella podemos esperar más de una sorpresa; al menos a mí me lo parece. ¡Buen chapuzón!…

Andreu Subirats

(Traducción: Orlando Guillén)

Noviembre de 2013

Alberto
“Hay poemas muy hermosos, de una aparente simplicidad que apenas esconde, más bien deja ver, una sabia y fina ironía” Alberto

 

Mercè
M´ha agradat moltíssim el llibre de poemes ” Capbussades”. M´ha transportat al record d´” Estimada Marta ” de Miquel Martí i Pol. Com ell, la Mireia segueix un procés de coneixement interior plenament lligat a l´experiència personal que ens condueix a una temàtica sentimental, a més de generar bellesa en els versos. Sobretot m´ha impactat el poema “Burka”. Mercè

 

Mireia
Moltes gràcies per les tevés paraules, les quals demostren un bon coneixement de la poesia de Martí i Pol. Sempre hem sorprén els poemes que agraden més, sempre diferents, segons les persones que els llegeixen!

 

Mercè
Mireia: Els teus poemes m´han agradat tots, però com he treballat amb alumnes de Secundària ” Nahid, la meva germana afganesa” d´Anna Tortajada, quan els talibans van imposar el seu règim de terror… Per això m´ ha impactat el poema ” Burka”. Crec que els teus poemes es podrien treballar a Secundària i Batxillerat, perquè tenen gran valor poètic a través d´una esmerada elecció del lèxic i de paraules (imatges) senzilles, evocadores de sensacions, que escrites amb serenitat i saviesa transporten el lector a reflexionar sobre el món que ens envolta i els esdeveniments històrics. Mercè

 

Mireia
De fet, el poema està inspirat en les condicions que pateixen les dones a l’Afganistàn. Ara no és tan dur, però quan dominàven els talibans, tenien prohibida l’educació i la sanitat, sota pena de mort. Hi havia dones que arriscàven la seva vida per poder ensenyar a llegar i escriure a algunes nenes, d’amagat. Les nenes també s’arriscàven. Els pares les venen quan encara són nenes a famílies amb homes grans, on les esclavitzen i violen sistematicament, i están aïllades, sense ningú amb qui parlar. ÉS HORRORÓS.

 

AntoniaPinyol
Hola Mireia,havia llegit d’una forma intermitent els teus poemes, però ahir al vespre el vaig començar i acabar d’una tirada, no podia deixar-lo. Era com si llegís la història de la teva vida. M’han agradat molt, moltíssim. Antònia Pinyol

 

Mercè
No em cansaré de felicitar a la Mireia pel seu llibre de poemes, és fabulós. Quan estic trista em poso a rellegir-los i em donen molta empenta… Avui m´he identificat totalment amb el poema ” Al meu estil” (pàgina 60). Si no l´heu llegit, us l´aconsello… Déu n´hi do! de la riquesa que hi trobareu en les seves poesies d ´una crítica històrico-literària d´un món vist pels ulls, a estones irònics, i a estones adolorits d´una poetessa com la Mireia. Mercè

 

 

Gina
Acabo de llegir, BURKA, plasmes a la perfeccio la vida d’aquestes dones i la societat masclista en la que viuen i la repressio a que estan submeses.*

 

Mercè
Gina: A mi també em va agradar molt el poema “BURKA”, No deixis de llegir ” Al meu estil”, pàgina 60, et sentiràs identificada… Mercè

 

Carmen Moraira
Llega a nuestras manos “Capbsusades” en el inicio de la primavera, de la nueva primavera de Mireia, para mostrarnos un lenguaje nuevo, oculto pero latente en ella. Déjalo ir, amiga, fresco y armonioso… como es él. Enhorabuena!

 

Miquel Àngel Esteva Saló
No he sigut ni sóc un lector de poesies. Segurament, perque quan era jove, en l’assignatura “Literatura”, em vàreig aprendre les “matemàtiques” que tenien que acomplir totes elles per a considerar-les poesies. Per aquest motiu, vàreig descartar les lectures d’aquesta disciplina literària, llevat de molts clàssics que m’encantaven i d’”Epigrames”, de la meva avia Carme Julià Riquer, que no acomplien estrictament amb les “matemàtiques” d’aquesta manera d’expressar-se, i que exposaven idees no cargolades, i que, no seguien les formes estrictes que s’han de seguir per escriure una poesía. He llegit “Capbussades” i m’agradat molt. No és un llibre “clàssic” de poesies, segons el meu parer. Exposa pensaments; per mi aïllats cadascún d’ells i en format breu; tals com “El nounat”, Primer pas”, “Somni”, etc., etc., i que deixen d’estar aïllats quan llegeixes tot el llibre. Segurament, gràcies a la meva germana; la Mireia; recapacitaré sobre d’altres maneres d’escriure poesía, és a dir , que estiguin al marge d’acomplir amb les formes “matemàtiques” que han d’acomplir les poesies. Ja ho sé, i ho savia, que sóc un ignorant. No ho escric possitivament perque sigui la meva germana, m’agradat molt de debó. Amb tot el meu carinyo, Miquel Àngel Esteva Saló.

 

Isabel lage
Al mi la poesia no m’agrada molt i n’he llegit molt poca, potser vaig ensopegar amb alguna farragosa que no em va ajudar a que m’agradés. En llegir el teu llibre, fins i tot la portada el vaig trobar diferent, el títol ajuda i les capbussades que més em van agradar va ser Les trenes, potser per records de la infància, però també, Néixer mar enllà, Burka, Testament; Petges. Mireia segueix escrivint més Capbussades Isabel

Deja un comentario

Tu email no será publicado