Cruce de palabras | Cruïlla de paraules

Capbussades.cat | Zambullidas.net
Evitar la repetición de verbos declarativos y gerundios (“dijo gritando”; es mejor: “gritó”)
La escritura literaria busca diferenciar el relato con detalles concretos no comunes
La millor manera de mostrar un personatge és fent-lo actuar
La poesia no es descriure, és transcendir: afegir intenció, estratègia i encomanar emoció
El pleonasmo es la repetición de un pronombre
La primera persona no puede autoanalizarse, es inverosímil. Requiere de un observador externo
Tenemos que saber si nos servimos de la realidad para crear (ficción) o estamos al servicio de la verdad (no ficción)
La manera d’explicar una història pot millorar-la o empitjorar-la
Antes de empezar a escribir una historia deberíamos ser capaces de explicar su nucleó: el motor que la mantendrá en marcha
Abans de començar a escriure una història, hauríem de ser capaços d’explicar el seu nucli: el motor que l’ha de mantenir en marxa
Una escena te elements que es recolzen en antecedents i en coses que continuaran. En si mateixa mai es completa
Abans d’escriure cal saber què es vol dir, a qui i com
L’ordre cronològic d’una història no sempre coincideix amb l’ordre de la narració
Una de les millors maneres per aconseguir que els personatges tinguin gruix i siguin versemblants és conèixer-los bé, físicament i psicològicament
Els personatges no haurien de justificar el que fan
En la mayoria de los casos, una narración tiene tres partes: introducción, nudo y desenlace
La información no se da de golpe, se administra
Sinestesia es la asociación de dos sentidos o de sentidos y una idea: un olor dulce; palpar la realidad; probar la libertad
El orden cronológico de una historia no siempre coincide con la secuencia de la narración
El escritor cuenta mentiras para decir verdades
Les paraules llargues fan que el text perdi ritme. Cal substituir-les per sinònims més curts
Dejar a los personajes no principales en el anonimato es un recurso eficaz y evita distracciones
La estructura de una narración es como el conjunto de vigas de un edificio: no se ven pero determinan la forma y el carácter del edificio
Un texto evocador prefiere el pasado. Con el presente es más difícil tratar el tiempo
Para escribir hay que dominar el lenguaje, saber captar la realidad y generar ficción
Per escriure bé cal evitar les redundàncies
La tensió del text ha d’augmentar. no pot ser que a l’inici ja sigui màxima
En un cuento, los personajes son siempre principales, no existen los coadyuvantes ni los secundarios
El vocabulario tiene que ser preciso y evitar las palabras genéricas
Los textos tienen que ser correctos, claros, aptos o adecuados y bellos
Cuando nos referimos a sentimientos, hemos de ser capaces de escribir las emociones mostrándolas, dejando que sea el lector quien las deduzca
Els personatges han d’evolucionar al llarg de la història (un personatge protagonista que no evoluciona és un personatge pla)
Els personatges de la novel·la son diferents al dels contes. La eficàcia narrativa del gènere exigeix altres recursos
Les veus dels personatges no han de ser realistes, només han de semblar-ho. Cal tensionar-les
Cal evitar l’excés d’admiracions
Una de las mejores maneras para conseguir que los personajes tengan grosor y sean creíbles es conocer-los bien, física y psicológicamente
Cal exercitar-se en transformar les coses habituals en imatges o metàfores
Un text evocador prefereix el passat. Amb el present es molt difícil tractar el temps
Hay que evitar exceso de admiraciones
La función de quien escribe es observar y describir la realidad con extrañeza, con una mirada nueva
Las voces de los personajes no han de ser realistas, solo han de parecerlo. Hay que tensionarlas
El cuento mantiene una unidad estructural: la construcción de los hechos siempre gira en torno a un solo asunto que busca lograr un efecto narrativo concreto
Només puc transmetre idees si sé el que vull dir
El vocabulari ha de ser precís i evitar les paraules genèriques
Para escribir bien hay que evitar las redundancias
Hay que ejercitarse en transformar las cosas habituales en imágenes o metáforas
L’aforisme és una proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la (Ex. Hipòcrates: “La vida es curta i l’art es llarg”)
Deixar els personatges no principals en l’anonimat és un recurs eficaç i evita distraccions
L’escriptor és un observador del seu propi interior i de l’entorn
Més enllà de l’anècdota, les històries transmeten valors
La tensión del texto tiene que aumentar, no puede ser que al principio ya sea máxima
Los estímulos en la lectura se provocan cuando el escritor ha tenido conciencia de lo que quería decir
Escribir es la consecuencia irremediable de un impulso provocado
Una novela es una construcción determinada de una historia
Solo puedo transmitir ideas si se lo que quiero decir
La primera persona no es pot autoanalitzar, és inversemblant. Requereix un observador extern
Una novel·la és una construcció determinada d’una història
Si estirem una metáfora, podem arribar a construir una al·legoria
Cada història demana un mapa nou i diferent
Els elements que ajuden a caracteritzar la situació s’han de posar al principi
Oxímoron es juntar contrarios: la nieve me quema los dedos; silencio elocuente; palabras vacías
La metáfora es el punto de conexión entre la lógica y la analógica
La organización del cuento crea  arcos de tensión  orientados a construir una historia eficaz, que se resuelve con rapidez
Ya lo decía Julio Cortázar: si la novela se gana en rounds, el cuento se gana en knockout
El primer requisit per escriure es tenir quelcom a dir
Per escriure bé s’ha de llegir la realitat, captar la ficció i dominar el codi
En l’acció, no pot haver-hi casualitats que no estiguin preparades
La mejor manera de mostrar un personaje es haciéndolo actuar
Los personajes tienen que evolucionar a lo largo de la historia (un personaje protagonista que no evoluciona es un personaje plano)
Hay que evitar la voz pasiva, ya que me incorpora como espectador. La voz activa es más directa
Antes de escribir hay que saber lo que se quiere decir, a quien y como
En la majoria dels casos, una narració té tres  parts: introducció, nus i desenllaç
Hay que intentar mostrar, más que decir
No s’ha de donar informació cabdal de forma directe
Más allá de la anécdota, las historias transmiten valores
Sinestèsia és l’associació de dos sentits o de sentits i una idea: una olor dolça; palpar la realitat; tastar la llibertat
Cuando se dan demasiados datos, la acción central se difumina
Los personajes de la novela son diferentes a los de los cuentos. La eficacia narrativa del género exige de otros recursos
El to de veu s’ha de descriure al principi de la frase, abans que el lector el pugui imaginar
En la acción, no puede haber casualidades que no estén preparadas
La organització del conte produeix arcs de tensió orientats a construir ha història eficaç, que es resol amb rapidesa
Las palabras largas hacen que el texto pierda ritmo. Hay que sustituirlas por sinónimos más cortos
Les relacions que cada personatge estableix amb els altres ha d’evolucionar, si no és una relació morta
L’escriptor explica mentides per poder dir veritats
Las relaciones que cada personaje establece con los otros tiene que evolucionar, si no es una relación muerta
El conte manté una unitat estructural: la construcció dels fets sempre gira entorn d’una sola qüestió que busca aconseguir un efecte narratiu concret
Quan es donen massa dades, l’acció central queda difuminada
Si estiramos una metáfora, podemos llegar a construir una alegoria
La funció de qui escriu és observar i descriure la realitat amb estranyesa, amb una nova mirada
L’escriptura literària busca diferenciar el relat amb detalls concrets no comuns
Els estímuls en la lectura es provoquen quan l’escriptor ha tingut consciencia del que volia dir
El escritor parte del estímulo concreto y lo trasciende en algo abstracto o moral
Cal evitar les veus passives, ja que m’incorporen a mi com a espectador. La veu activa es més directe
El fil narratiu és la història en temps real
Los elementos que ayudan a caracterizar la situación tienen que colocarse al principio
Para escribir bien hay que leer la realidad, captar la ficción y dominar el código
El escritor es un observador de su propio interior y del entorno
En una narración hay que encontrar el equilibrio entre la acción y la descripción
Si hi ha excés de detalls, s’acaba perdent l’objectiu de l’escena
L’anàfora es un recurs retòric: Començar de la mateixa manera dues frases diferents
La metàfora és el punt de connexió entre la lògica i l’analògica
Una novela coral incorpora puntos de vista y personajes diferentes
Quan ens referim a sentiments hem de ser capaços de escriure les emocions mostrant-les, deixant que sigui el lector qui les dedueixi
No hay que dar información crucial de forma directa
Una novel·la coral incorpora punts de vista i personatges diferents
Evitar la repetició de verbs declaratius i gerundis (“va dir cridant”; es millor: “va cridar”)
En un texto narrativo hay que armonizar la acción con la emoción
La informació no es dona tota de cop, s’administra
La anáfora es un recurso retórico: empezar de la misma manera dos frases diferentes
El aforismo es una proposición breve y a veces ingeniosa que enuncia una norma científica, filosófica o moral sin argumentar-la (Ej. Hipócrates: “La vida es corta y el arte es largo”)
En una narració cal trobar l’equilibri entre l’acció i la descripció
Cada historia demanda un mapa nuevo y diferente
Per escriure s’ha de dominar el llenguatge, saber captar la realitat i generar ficció
Els textos han de ser correctes, clars, aptes o adequats i bells
El tono de voz hay que describirlo al principio de la frase, antes que el lector pueda imaginarlo
El hilo narrativo es la historia en tiempo real
En un text narratiu cal harmonitzar l’acció amb l’emoció
El pleonasme es la repetició d’un pronom
Ja ho deia Julio Cortázar: si la novel·la es guanya en rounds, el conte es guanya en Knockout
L’escriptor parteix de l’estímul concret transcendint-lo en una cosa abstracte o moral
Hem de saber si ens servim de la realitat per crear (ficció) o estem al servei de la veritat (no ficció)
El primer requisito para escribir es tener algo que decir
Si hay exceso de detalles, se acaba perdiendo el objetivo de la escena
En un conte, els personatges son sempre principals, no existeixen els coadjuvants ni els secundaris
La manera de explicar una historia puede mejorarla o empeorarla
Oxímoron és ajuntar contraris: la neu em crema els dits; guerra pacificadora; silenci eloqüent; paraules buides
Los personajes no deberían justificar lo que hacen
Cal intentar mostrar enlloc de dir
L’estructura de la narració és com el conjunt de bigues d’un edifici: no es veuen però determinen la forma i el caràcter de l’edifici
La poesía no es describir, es trascender: añadir intención, estrategia y contagiar emoción
Una escena tiene elementos que se sustentan en antecedentes y en cosas que continuaran. Por si misma nunca es completa
Escriure és la conseqüència irremeiable d’un impuls provocat

Todos los consejos | Tots els consells


 

Recursos

Para escritores /Per a escriptors

RECURSOS PARA ESCRITORES «Escritores.org«

ASOCIACIÓN CULTURAL «El laberinto de Ariadna«

ASOCIACIÓ COL·LEGIAL D’ESCRIPTORS DE CATALUNYA «ACEC«

·

Revistas /Revistes

BABELIA (EL PAIS)»Babelia«

NÚVOL, EL DIGITAL DE CULTURA»Núvol«

REDUCCIONS, REVISTA DE POESIA»Reduccions«

REVISTA DE LETRAS»Revista de Letras«

REVISTA QUE LEER «Que leer«

·

Bibliotecas/Biblioteques

BIBLIOTECA VIRTUAL «Miguel de Cervantes«

BIBLIOTECA VIRTUAL DE PRENSA HISTÓRICA ESPAÑOLA «Ministerio de cultura«

AUDIOLIBROS GRATIS «LibriVox«

RED DE ACCESO A BIBLIOTECAS DE ESPAÑA Y HISPANOAMERICA «Instituto Cervantes«

·

Mundo editorial/Món editorial

INFORMACIÓN DEL LIBRO ESPAÑOL EN VENTA «Dilve«

NEGRITAS Y CURSIVAS, LIBROS E HISTORIA EDITORIAL «Negritas y cursivas«

 


 

Blogs Amigos / Blocs Amics

ACEC, Associació Colegial d’Escriptors

Blog de Alberto Infante

El nas de la lluna

Emboscall

Erato i Euterpe

Federalistes d’Esquerres