Cruce de palabras | Cruïlla de paraules

Capbussades.cat | Zambullidas.net
En l’acció, no pot haver-hi casualitats que no estiguin preparades
Una escena tiene elementos que se sustentan en antecedentes y en cosas que continuaran. Por si misma nunca es completa
Per escriure bé s’ha de llegir la realitat, captar la ficció i dominar el codi
Els estímuls en la lectura es provoquen quan l’escriptor ha tingut consciencia del que volia dir
Hay que intentar mostrar, más que decir
La metáfora es el punto de conexión entre la lógica y la analógica
Antes de escribir hay que saber lo que se quiere decir, a quien y como
L’escriptor explica mentides per poder dir veritats
La funció de qui escriu és observar i descriure la realitat amb estranyesa, amb una nova mirada
Una de las mejores maneras para conseguir que los personajes tengan grosor y sean creíbles es conocer-los bien, física y psicológicamente
La función de quien escribe es observar y describir la realidad con extrañeza, con una mirada nueva
En un conte, els personatges son sempre principals, no existeixen els coadjuvants ni els secundaris
Ya lo decía Julio Cortázar: si la novela se gana en rounds, el cuento se gana en knockout
Sinestesia es la asociación de dos sentidos o de sentidos y una idea: un olor dulce; palpar la realidad; probar la libertad
Los personajes de la novela son diferentes a los de los cuentos. La eficacia narrativa del género exige de otros recursos
Els personatges no haurien de justificar el que fan
Per escriure bé cal evitar les redundàncies
Los textos tienen que ser correctos, claros, aptos o adecuados y bellos
El pleonasme es la repetició d’un pronom
La anáfora es un recurso retórico: empezar de la misma manera dos frases diferentes
En una narración hay que encontrar el equilibrio entre la acción y la descripción
El primer requisito para escribir es tener algo que decir
La organització del conte produeix arcs de tensió orientats a construir ha història eficaç, que es resol amb rapidesa
Oxímoron es juntar contrarios: la nieve me quema los dedos; silencio elocuente; palabras vacías
Cada història demana un mapa nou i diferent
Per escriure s’ha de dominar el llenguatge, saber captar la realitat i generar ficció
Cal evitar l’excés d’admiracions
El conte manté una unitat estructural: la construcció dels fets sempre gira entorn d’una sola qüestió que busca aconseguir un efecte narratiu concret
La organización del cuento crea  arcos de tensión  orientados a construir una historia eficaz, que se resuelve con rapidez
Abans de començar a escriure una història, hauríem de ser capaços d’explicar el seu nucli: el motor que l’ha de mantenir en marxa
L’anàfora es un recurs retòric: Començar de la mateixa manera dues frases diferents
Cal intentar mostrar enlloc de dir
L’ordre cronològic d’una història no sempre coincideix amb l’ordre de la narració
La estructura de una narración es como el conjunto de vigas de un edificio: no se ven pero determinan la forma y el carácter del edificio
La tensió del text ha d’augmentar. no pot ser que a l’inici ja sigui màxima
Tenemos que saber si nos servimos de la realidad para crear (ficción) o estamos al servicio de la verdad (no ficción)
Los personajes tienen que evolucionar a lo largo de la historia (un personaje protagonista que no evoluciona es un personaje plano)
Para escribir bien hay que evitar las redundancias
Una escena te elements que es recolzen en antecedents i en coses que continuaran. En si mateixa mai es completa
En un texto narrativo hay que armonizar la acción con la emoción
Más allá de la anécdota, las historias transmiten valores
Els textos han de ser correctes, clars, aptes o adequats i bells
L’escriptura literària busca diferenciar el relat amb detalls concrets no comuns
Les veus dels personatges no han de ser realistes, només han de semblar-ho. Cal tensionar-les
L’aforisme és una proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la (Ex. Hipòcrates: “La vida es curta i l’art es llarg”)
Els personatges han d’evolucionar al llarg de la història (un personatge protagonista que no evoluciona és un personatge pla)
Un text evocador prefereix el passat. Amb el present es molt difícil tractar el temps
El hilo narrativo es la historia en tiempo real
Dejar a los personajes no principales en el anonimato es un recurso eficaz y evita distracciones
Un texto evocador prefiere el pasado. Con el presente es más difícil tratar el tiempo
El escritor parte del estímulo concreto y lo trasciende en algo abstracto o moral
El pleonasmo es la repetición de un pronombre
Si hay exceso de detalles, se acaba perdiendo el objetivo de la escena
Una de les millors maneres per aconseguir que els personatges tinguin gruix i siguin versemblants és conèixer-los bé, físicament i psicològicament
Las relaciones que cada personaje establece con los otros tiene que evolucionar, si no es una relación muerta
Ja ho deia Julio Cortázar: si la novel·la es guanya en rounds, el conte es guanya en Knockout
No hay que dar información crucial de forma directa
Sinestèsia és l’associació de dos sentits o de sentits i una idea: una olor dolça; palpar la realitat; tastar la llibertat
El aforismo es una proposición breve y a veces ingeniosa que enuncia una norma científica, filosófica o moral sin argumentar-la (Ej. Hipócrates: “La vida es corta y el arte es largo”)
Cal exercitar-se en transformar les coses habituals en imatges o metàfores
Para escribir bien hay que leer la realidad, captar la ficción y dominar el código
No s’ha de donar informació cabdal de forma directe
Solo puedo transmitir ideas si se lo que quiero decir
Las voces de los personajes no han de ser realistas, solo han de parecerlo. Hay que tensionarlas
Hay que evitar la voz pasiva, ya que me incorpora como espectador. La voz activa es más directa
Les relacions que cada personatge estableix amb els altres ha d’evolucionar, si no és una relació morta
Cuando nos referimos a sentimientos, hemos de ser capaces de escribir las emociones mostrándolas, dejando que sea el lector quien las deduzca
Una novel·la és una construcció determinada d’una història
Cal evitar les veus passives, ja que m’incorporen a mi com a espectador. La veu activa es més directe
La información no se da de golpe, se administra
El fil narratiu és la història en temps real
El vocabulari ha de ser precís i evitar les paraules genèriques
Los estímulos en la lectura se provocan cuando el escritor ha tenido conciencia de lo que quería decir
Una novel·la coral incorpora punts de vista i personatges diferents
Hay que ejercitarse en transformar las cosas habituales en imágenes o metáforas
L’escriptor és un observador del seu propi interior i de l’entorn
El vocabulario tiene que ser preciso y evitar las palabras genéricas
Quan ens referim a sentiments hem de ser capaços de escriure les emocions mostrant-les, deixant que sigui el lector qui les dedueixi
Oxímoron és ajuntar contraris: la neu em crema els dits; guerra pacificadora; silenci eloqüent; paraules buides
El primer requisit per escriure es tenir quelcom a dir
La metàfora és el punt de connexió entre la lògica i l’analògica
Una novela es una construcción determinada de una historia
En un text narratiu cal harmonitzar l’acció amb l’emoció
Los personajes no deberían justificar lo que hacen
La manera de explicar una historia puede mejorarla o empeorarla
El cuento mantiene una unidad estructural: la construcción de los hechos siempre gira en torno a un solo asunto que busca lograr un efecto narrativo concreto
Antes de empezar a escribir una historia deberíamos ser capaces de explicar su nucleó: el motor que la mantendrá en marcha
Las palabras largas hacen que el texto pierda ritmo. Hay que sustituirlas por sinónimos más cortos
Para escribir hay que dominar el lenguaje, saber captar la realidad y generar ficción
Els personatges de la novel·la son diferents al dels contes. La eficàcia narrativa del gènere exigeix altres recursos
Abans d’escriure cal saber què es vol dir, a qui i com
Los elementos que ayudan a caracterizar la situación tienen que colocarse al principio
Més enllà de l’anècdota, les històries transmeten valors
Hay que evitar exceso de admiraciones
Escriure és la conseqüència irremeiable d’un impuls provocat
La informació no es dona tota de cop, s’administra
En una narració cal trobar l’equilibri entre l’acció i la descripció
Els elements que ajuden a caracteritzar la situació s’han de posar al principi
La mejor manera de mostrar un personaje es haciéndolo actuar
Només puc transmetre idees si sé el que vull dir
Una novela coral incorpora puntos de vista y personajes diferentes
En la mayoria de los casos, una narración tiene tres partes: introducción, nudo y desenlace
El escritor cuenta mentiras para decir verdades
L’estructura de la narració és com el conjunt de bigues d’un edifici: no es veuen però determinen la forma i el caràcter de l’edifici
La primera persona no es pot autoanalitzar, és inversemblant. Requereix un observador extern
Deixar els personatges no principals en l’anonimat és un recurs eficaç i evita distraccions
Evitar la repetició de verbs declaratius i gerundis (“va dir cridant”; es millor: “va cridar”)
L’escriptor parteix de l’estímul concret transcendint-lo en una cosa abstracte o moral
El escritor es un observador de su propio interior y del entorno
La tensión del texto tiene que aumentar, no puede ser que al principio ya sea máxima
En la majoria dels casos, una narració té tres  parts: introducció, nus i desenllaç
En un cuento, los personajes son siempre principales, no existen los coadyuvantes ni los secundarios
Si estiramos una metáfora, podemos llegar a construir una alegoria
Evitar la repetición de verbos declarativos y gerundios (“dijo gritando”; es mejor: “gritó”)
Escribir es la consecuencia irremediable de un impulso provocado
Cada historia demanda un mapa nuevo y diferente
El orden cronológico de una historia no siempre coincide con la secuencia de la narración
La poesia no es descriure, és transcendir: afegir intenció, estratègia i encomanar emoció
Cuando se dan demasiados datos, la acción central se difumina
La poesía no es describir, es trascender: añadir intención, estrategia y contagiar emoción
Hem de saber si ens servim de la realitat per crear (ficció) o estem al servei de la veritat (no ficció)
El to de veu s’ha de descriure al principi de la frase, abans que el lector el pugui imaginar
Les paraules llargues fan que el text perdi ritme. Cal substituir-les per sinònims més curts
En la acción, no puede haber casualidades que no estén preparadas
La escritura literaria busca diferenciar el relato con detalles concretos no comunes
El tono de voz hay que describirlo al principio de la frase, antes que el lector pueda imaginarlo
Quan es donen massa dades, l’acció central queda difuminada
La millor manera de mostrar un personatge és fent-lo actuar
La manera d’explicar una història pot millorar-la o empitjorar-la
Si hi ha excés de detalls, s’acaba perdent l’objectiu de l’escena
Si estirem una metáfora, podem arribar a construir una al·legoria
La primera persona no puede autoanalizarse, es inverosímil. Requiere de un observador externo

Todos los consejos | Tots els consells


 

Recursos

Para escritores /Per a escriptors

RECURSOS PARA ESCRITORES “Escritores.org

ASOCIACIÓN CULTURAL “El laberinto de Ariadna

ASOCIACIÓ COL·LEGIAL D’ESCRIPTORS DE CATALUNYA “ACEC

·

Revistas /Revistes

BABELIA (EL PAIS)”Babelia

NÚVOL, EL DIGITAL DE CULTURA”Núvol

REDUCCIONS, REVISTA DE POESIA”Reduccions

REVISTA DE LETRAS”Revista de Letras

REVISTA QUE LEER “Que leer

·

Bibliotecas/Biblioteques

BIBLIOTECA VIRTUAL “Miguel de Cervantes

BIBLIOTECA VIRTUAL DE PRENSA HISTÓRICA ESPAÑOLA “Ministerio de cultura

AUDIOLIBROS GRATIS “LibriVox

RED DE ACCESO A BIBLIOTECAS DE ESPAÑA Y HISPANOAMERICA “Instituto Cervantes

·

Mundo editorial/Món editorial

INFORMACIÓN DEL LIBRO ESPAÑOL EN VENTA “Dilve

NEGRITAS Y CURSIVAS, LIBROS E HISTORIA EDITORIAL “Negritas y cursivas

 


 

Blogs Amigos / Blocs Amics

ACEC, Associació Colegial d’Escriptors

Blog de Alberto Infante

El nas de la lluna

Emboscall

Erato i Euterpe

Federalistes d’Esquerres