Cruce de palabras | Cruïlla de paraules

Capbussades.cat | Zambullidas.net

Vía fora

He rebut amb alegria la notícia que un grup d’empresaris i ciutadans han constituït una associació a Barcelona, ​​anomenada “Via Fora” per impulsar la conversió de Barcelona en una autonomia uniprovincial, independent de Catalunya, en el cas en què Lleida i Girona segueixin insistint en anar-se’n d’Espanya, encara que l’altra meitat de la població de Catalunya no ho desitgi.
“Via fora” ens recorda el crit d’alarma medieval amb el qual es mobilitzava a la població per defensar les seves llibertats d’una amenaça externa o interna. El crit s’acompanyava d’un repic de campanes i s’esperava que tots els homes lliures majors d’edat acudissin amb una ballesta i una arma de tall, que no té per què ser una falç, tot i que l’himne així ens ho aconselli.
Sembla ser que la proposta és fins i tot més senzilla que la proposta d’aconseguir la independència de Catalunya de la resta d’Espanya, ja que és un dret que tenim reconegut en la nostra constitució, en els articles 2, 142 i 143. Seria un tràmit legal i no ens veuríem obligats a fer una DUI, el prusés podria durar menys de 18 mesos i podríem fer el nostre propi referèndum sense consultar-ho amb la resta de Catalunya, la qual cosa sempre resulta molest i ells no tenen per què decidir coses que només ens afecten a nosaltres.
Raó no ens en falta, ja que tenim més de 2000 anys d’història, la bandera de Barcelona té més de 1000 anys, a diferència de l’estelada que és d’invenció molt recent. A més, Barcelona té amb relació a la resta de Catalunya un dèficit fiscal del 16%, ja que la Generalitat obté de Barcelona el 81,5% dels seus ingressos però només destina a la província el 65,5% de les despeses.

Com els catalans estem convençuts del dret a decidir de Catalunya, suposo que cap català pensaria que els barcelonins no tenim també dret a decidir el nostre futur

Separar-nos de Catalunya només ens portaria avantatges, seriem més rics i viuríem millor. Com som més progressistes, tindríem governs menys conservadors que fins ara. Les empreses amb seu a Barcelona no haurien de marxar si Catalunya s’independitza i a les de Lleida i Girona els seria més senzill moure a Barcelona que anar a altres llocs d’Espanya. Com els catalans estem convençuts del dret a decidir de Catalunya, suposo que cap català pensaria que els barcelonins no tenim també dret a decidir el nostre futur. Jo crec que Tarragona es podria afegir al nostre projecte amb gust, ja que ells tampoc són molt independentistes i junts formaríem Tabarnia. Igual que altres territoris insulars, crec que el govern espanyol no tindria cap problema a donar-nos als tabarneses un estatus d’insularitat, encara que el que ens separi de la resta no sigui mar sinó terra. Això facilitaria els viatges en avió i evitaria estar sempre creuant per un país molt més pobre que nosaltres, com seria Catalunya si nosaltres ens  separem. Un altre avantatge és que podríem seguir sent com fins ara, una ciutat de referència europea i podríem explotar encara millor la Marca Barcelona.
Com ja s’ha comprovat amb els resultats de les eleccions del 21D, realment som molt diferents i no hi ha cap raó per mantenir-nos junts. Tampoc tindríem què seguir sentint-nos poc estimats pels independentistes, ni aguantar a aquells que ens diuen constantment que si no ens agrada la idea de separar-nos d’Espanya, que marxem de Catalunya. D’aquesta manera, cada idea podria tenir el seu propi territori sobirà. Com més hi penso, més m’il·lusiona la idea

Deja un comentario

Tu email no será publicado