Píndoles Literàries
En la majoria dels casos, una narració té tres parts: introducció, nus i desenllaç
Si hi ha excés de detalls, s’acaba perdent l’objectiu de l’escena
Oxímoron és ajuntar contraris: la neu em crema els dits; guerra pacificadora; silenci eloqüent; paraules buides
El to de veu s’ha de descriure al principi de la frase, abans que el lector el pugui imaginar
L’escriptor parteix de l’estímul concret transcendint-lo en una cosa abstracte o moral
Hem de saber si ens servim de la realitat per crear (ficció) o estem al servei de la veritat (no ficció)
La informació no es dona tota de cop, s’administra
Els estímuls en la lectura es provoquen quan l’escriptor ha tingut consciencia del que volia dir
L’escriptor explica mentides per poder dir veritats
Ja ho deia Julio Cortázar: si la novel·la es guanya en rounds, el conte es guanya en Knockout
La tensió del text ha d’augmentar. no pot ser que a l’inici ja sigui màxima
Escriure és la conseqüència irremeiable d’un impuls provocat
L’escriptor, a l’recórrer a la paraula per explicar la realitat, està recorrent a un instrument imprecís, metafòric, inexacte, figurat i merament substitutiu i fins a cert punt inservible per a la tasca que es proposa (Julián Marias)
Abans d’escriure cal saber què es vol dir, a qui i com
L’escriptor és un observador del seu propi interior i de l’entorn
Escriu per agradar a una sola persona. Si obres una finestra i pretens enamorar a tothom, el teu relat agafarà una pneumònia
En un text narratiu cal harmonitzar l’acció amb l’emoció
Cada història demana un mapa nou i diferent
Una escena te elements que es recolzen en antecedents i en coses que continuaran. En si mateixa mai es completa
La manera d’explicar una història pot millorar-la o empitjorar-la
Les relacions que cada personatge estableix amb els altres ha d’evolucionar, si no és una relació morta
La funció de qui escriu és observar i descriure la realitat amb estranyesa, amb una nova mirada
En l’acció, no pot haver-hi casualitats que no estiguin preparades
Cal exercitar-se en transformar les coses habituals en imatges o metàfores
Un text evocador prefereix el passat. Amb el present es molt difícil tractar el temps
Cada frase ha de revelar aspectes del personatge o bé ha de fer avançar l’acció
Si estirem una metáfora, podem arribar a construir una al·legoria
La primera persona no es pot autoanalitzar, és inversemblant. Requereix un observador extern
Les paraules llargues fan que el text perdi ritme. Cal substituir-les per sinònims més curts
Dóna al lector almenys un personatge amb els qual es pugui sentir identificat
L’aforisme és una proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la (Ex. Hipòcrates: “La vida es curta i l’art es llarg”)
El conte manté una unitat estructural: la construcció dels fets sempre gira entorn d’una sola qüestió que busca aconseguir un efecte narratiu concret
Cal evitar les veus passives, ja que m’incorporen a mi com a espectador. La veu activa es més directe
L’organització del conte produeix arcs de tensió orientats a construir la història eficaç, que es resol amb rapidesa
L’estructura de la narració és com el conjunt de bigues d’un edifici: no es veuen però determinen la forma i el caràcter de l’edifici
La poesia no es descriure, és transcendir: afegir intenció, estratègia i encomanar emoció
L’ordre cronològic d’una història no sempre coincideix amb l’ordre de la narració
Les veus dels personatges no han de ser realistes, només han de semblar-ho. Cal tensionar-les
Comença la història tan a prop del final com et sigui possible
Els textos han de ser correctes, clars, aptes o adequats i bells
Sigues sàdic. Per més dolços i innocents que siguin els teus personatges, fes que els passin coses desagradables, així el lector veurà de quin peu calcen
Una de les millors maneres per aconseguir que els personatges tinguin gruix i siguin versemblants és conèixer-los bé, físicament i psicològicament
Per escriure bé cal evitar les redundàncies
Sinestèsia és l’associació de dos sentits o de sentits i una idea: una olor dolça; palpar la realitat; tastar la llibertat
L’escriptura literària busca diferenciar el relat amb detalls concrets no comuns
Per escriure bé s’ha de llegir la realitat, captar la ficció i dominar el codi
Abans de començar a escriure una història, hauríem de ser capaços d’explicar el seu nucli: el motor que l’ha de mantenir en marxa
El novel·lista que vol anar més enllà de la realitat aparent de les coses, no pot ser explícit; no pot mostrar les cartes, no pot ensenyar el llautó ni caure en el pamflet
Els novel·listes som els únics que podem escriure sense atenir-nos a objeccions ni condicions, o sense que ningú mai ens esmeni la plana ni ens cridi l’atenció i ens digui: «No, això no va ser així» (Julián Marias)
Evitar la repetició de verbs declaratius i gerundis (“va dir cridant”; es millor: “va cridar”)
Només puc transmetre idees si sé el que vull dir
El primer requisit per escriure es tenir quelcom a dir
Els personatges han d’evolucionar al llarg de la història (un personatge protagonista que no evoluciona és un personatge pla)
Utilitza el temps d’un desconegut de manera que no tingui la sensació d’haver perdut el temps
El caràcter metafòric o irònic del llenguatge és el que impedeix que aquest sigui àrid i insuportablement tediós, i per descomptat el que permet la existència de la literatura (Javier Marias)
Quan es donen massa dades, l’acció central queda difuminada
Deixar els personatges no principals en l’anonimat és un recurs eficaç i evita distraccions
Una novel·la coral incorpora punts de vista i personatges diferents
L’anàfora es un recurs retòric: Començar de la mateixa manera dues frases diferents
Cada personatge ha de voler alguna cosa, encara que només sigui un vas d’aigua
No s’ha de donar informació cabdal de forma directe
Els personatges de la novel·la són diferents al dels contes. L’eficàcia narrativa del gènere exigeix altres recursos
Els elements que ajuden a caracteritzar la situació s’han de posar al principi
Cal evitar l’excés d’admiracions
La metàfora és el punt de connexió entre la lògica i l’analògica
Més enllà de l’anècdota, les històries transmeten valors
En un conte, els personatges son sempre principals, no existeixen els coadjuvants ni els secundaris
Per escriure s’ha de dominar el llenguatge, saber captar la realitat i generar ficció
Els personatges no haurien de justificar el que fan
El fil narratiu és la història en temps real
La millor manera de mostrar un personatge és fent-lo actuar
En una narració cal trobar l’equilibri entre l’acció i la descripció
Cal intentar mostrar enlloc de dir
Quan ens referim a sentiments hem de ser capaços de escriure les emocions mostrant-les, deixant que sigui el lector qui les dedueixi
El pleonasme es la repetició d’un pronom
Recol·lecció, barreja apropiada i cuinat al punt, d’això que s’alimenta amb les emocions, es gesta amb impulsos nerviosos i surt per a ser begut com a glops d’aire
MIREIA ESTEVA SALÓ
Mireia Esteva es elegida nova presidenta de Federalistes d’Esquerres
NOTA DE PREMSA Federalistes d’Esquerres ha renovat aquest cap de setmana la seva junta directiva, després d'unes eleccions en què participaven dues candidatures. La vencedora [...]
Candidatura per a l’elecció de la Junta de Federalistes d’Esquerres 2022: “FEDERALISTES UNITS EN LA DIVERSITAT”
La candidatura Llista de candidats Decàleg ¿Quí és qui? Organització NOU HORITZÓ FEDERAL Opinió Eleccions a Junta (Mireia Esteva, [...]
Eleccions a la presidència de Federalistes d’Esquerres
Per Mireia Esteva (13/04/2022) Federalistes d’Esquerres, l'associació que va néixer a Catalunya, en plena eufòria independentista, per generar contracorrent, un relat diferent, s'enfronta el 30 [...]
Units en la diversitat
Per Lluís Rabell (22/04/2022) La importància d’una assemblea, com la que Federalistes d’Esquerres celebrarà d’aquí a pocs dies, té a veure amb el context social i polític [...]
El no federal a les llistes
Per José Luis Atienza (17/04/2022) La columna vertebral de la cultura federal és la capacitat d'acordar la convivència en la diversitat, l'assumpció de la complexitat [...]
Membres de la candidatura
FEDERALISTES UNITS EN LA DIVERSITAT Presidenta Mireia Esteva Saló Vicepresidències Josep Lluis Franco Rabell Lidia Santos Arnau Antonio Camacho Alcalde Carme Valls Llobet [...]
Qui és qui a la candidatura 2022
FEDERALISTES UNITS EN LA DIVERSITAT CÀRRECS UNIPERSONALS Mireia Esteva Saló CÀRREC: Presidenta EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL: Llicenciada en Biologia, Màster en [...]
Decàleg Junta 2022
"FEDERALISTES UNITS EN LA DIVERSITAT" 1.- Totes les persones que formen part de la candidatura hi son per propis mèrits, algunes per haver desenvolupat tasques [...]
Nota de premsa
MIREIA ESTEVA, VICEPRESIDENTA 1ª DE FEDERALISTES D’ESQUERRES, CANDIDATA A PRESIDIR LA NOVA JUNTA Esteva encapçala la candidatura de continuïtat amb noves incorporacions, com Lluís Rabell, [...]