Y No Fueron Marujas

Lloc: Llibreria Alibri de Barcelona Data: 13 d’abril de 2011 Per:  Mireia Esteva Saló Permeteu-me que les primeres paraules siguin d’agraïment, a la editorial (el valor fonamental de les seves publicacions no és  vendre llibres). Les seves col·leccions estan farcides de llibres valents, de llibres que tenen coses a dir, de novetats i primícies mundials, per això el meu agraïment i orgull de publicar en aquest context. Però també vull agrair a la coordinadora del projecte, a la Olga Viñuales, amb la qual m’uneix una amistat de 40 anys, que m’hagi proposat participar en aquest projecte col·lectiu. La nostra amistat és llarga i encara que no ha estat gaire intensa, sí ens ha permès compartir moments complicats, moments valents que comencen en l’adolescència, però també moments feliços. Una amistat que s’allunya i es retroba amb naturalitat al llarg de la vida, com si el temps transcorregut no comptés. Però aquesta és la primera vegada que participem juntes en un projecte. Ha estat un plaer, Olga, però aquest projecte també ha de ser col·locat en el sac dels moments complicats i valents. Quan la Olga em va proposar que expliqués allò que m’havia fet adquirir consciència de gènere i del camí que havia escollit, no sabia que explicaria moltes de les coses que he acabat explicant. Però si sabia que volia fer-ho des de la sinceritat. Sinceritat des de el que ens crema dins i sinceritat respecte la mirada del que ens envolta: per això vaig decidir titular el meu relat “Con los ojos al descubierto”, perquè amb la mirada veiem l’entorn, però també amb la mirada expressem com som. També vaig buscar una frase o un lema que resumis el motor de la meva vida: “Todo el que se inclina ante los hechos consumados es incapaz de preparar el porvenir”. És una frase rebel i jo ho he estat sempre. Jo he sigut rebel sense violència. Rebel i callada. Fins ara, puc dir que globalment em sento satisfeta de les conseqüències dels meus actes. I d’aquest acte que avui presentem: el llibre, també em sento satisfeta. L’ invenció de l’escriptura va significar per la humanitat no dependre de la tradició oral i de la pèrdua de memòria de la gent gran. L’escriptura ens permet ser hereus de pensaments i vivències que d’altre manera no haguérem tingut. També diuen que els llibres fan lliures a qui els llegeix, perquè ens obren la ment, perquè quan més se’ns obri el concepte que tenim del món, més opcions tenim per elegir. Però també us haig de dir que els llibres també fan lliures a qui els escriu. Els llibres ens ajuden a ordenar el pensament, ens permeten observar-nos i descobrir-nos encara més com a persones. Ens ajuden a explicar allò que mai ningú ens ha escoltat dir. Moltes vegades es tracta d’un procés dolorós, però sempre gratificant. Ha estat escrit per un grup de dones que forma part d’una generació que va viure amb intensitat una dictadura, es va involucrar fermament en els canvis i ha viscut plenament la democràcia. Aquestes circumstàncies aporten més intensitat als relats i commocionen més clarament els models tradicionals per afrontar els esdeveniments personals. Entenc que és un llibre necessari perquè forma part de l’explicació d’una època. Època llarga i fosca del nostra passat recent. Forma part de la història del patiment que genera en les persones la opressió i la manca de llibertat. Però també, de la capacitat de lluitar i vèncer que demostra sempre la naturalesa humana al davant l’adversitat. La historia s’escriu amb els fets i les seves interpretacions, però la veritable historia de les coses s’escriu amb l’essència d’un poble, amb les emocions que ens mouen i amb la varietat i capacitat de les respostes que es generen. Sense aquest coneixement, no tenim historia. Tenim cròniques. S’ha de beure de les fonts, i les fonts en aquest cas, són les persones mateixes que van viure i fer la història. Com va dir Carlyle : « La història és un text que llegim i escrivim de forma continuada, i en la qual també ens escriuen” Aquest és el llibre de la maduresa de un grup de dones que han hagut de vèncer tants entrebancs en la vida, que compartir les seves vivències ja no les atemoria, ni tampoc les movia cap interès especial que no fos el compartir la seva experiència de vida amb altres persones. En aquest cas, persones lectores com vosaltres. Aquest llibre aporta una perspectiva amplia sobre un dels elements vitals de la nostra societat contemporània, el gènere i els rols que porta associats, als quals posa en dubte, arrossegats per la vida i per la lluita per la llibertat individual de cada una de les autores i protagonistes. És un llibre que afavoreix la realització i el coneixement de valors fonamentals de la vida humana digna, en condicions d’igualtat i llibertat, qualsevol que sigui el model de vida escollit. La protecció de la dignitat de les persones en situació de desavantatge és una de les aspiracions decisives de les societats contemporànies. Aquest llibre contribueix a aquelles persones que lluiten contra d’intolerància del dia a dia, per ser elles mateixes, molt cops tancades en el sí dels claustres familiars. El camí encara no està trillat, però ja l’hem obert, no nosaltres, totes les  persones que escriuen la seva història en el dia a dia de la seva existència. Olga, enhorabona per haver aconseguit posar d’acord històries i dones tan diferents i complicades. Perquè tu, com jo, com totes sabem, escriure amb el cor obert, encara que ens pensem que tenim les coses endreçades, és un acte de suprema valentia. Sens dubte, resten moltes coses al calaix, però cada capítol cisella un personatge real que encara viu i lluita. Un personatge que a través de les experiències de vida es transforma i creix. Es rebel·la. A vegades molt subtilment. Però la naturalesa humana, malgrat que existeixen les temptacions homogeneïtzadores, és diversa i rica, capaç de generar respostes úniques, valentes, però mai exemptes de dolor. Sé que no ha estat fàcil i per això mereixes un reconeixement i un fort aplaudiment. A vosaltres, família, amics, lectors i lectores, es dedica aquest llibre, espero que us agradi i el gaudiu amb la mateixa emoció amb la que nosaltres l’hem escrit.